Si te'n vas no tornis

Titol: Si te’n vas no tornis
Autor: Rolando d’Alessandro
Pròleg: Matthew Tree
Editorial: Edicions el Jonc
Col•lecció: Veles e vents, núm. 6
Pàgines: 237
Preu: 14 €
ISBN: 84-933721-9-4
Any d’edició: febrer de 2011
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes


Si te’n vas no tornis Que la vida és un camí tortuós ple de revolts, caigudes i represes, no n’hi ha cap dubte, i aquest llibre n’és l’exemple més fefaent. Escrit amb voluntat autobiogràfica, Si te’n vas no tornis ens narra el trajecte vital i polític d’un jove militant d’esquerres italià que, acusat injustament d’haver comès un crim comú, es veu obligat a dur la vida d’un nòmada desarrelat i sense papers durant més de 30 anys, recorrent mig Europa a la recerca d’una nova identitat i un futur, tot evitant caure de nou a les mans de l’aparell judicial italià.
Al mateix temps, el llibre és un repàs a través de les experiències viscudes en primera persona d’alguns dels episodis més convulsos de la història recent europea narrats des de la participació de l’autor en alguns dels més actius moviments d’esquerra revolucionària que, d’ençà de la dècada dels 70, sacsejaren la vida política italiana, la francesa i també la catalana, a la recerca d’un món sense explotats ni explotadors.

Rolando d’Alessandro neix a la ufanosa i aristocràtica Toscana, on rep la canònica educació catolicocomunista. Fill d’una nissaga de ferroviaris i mestres, viu al pis de dalt d’una estació fins als 19 anys. Va al Liceo Classico, estudia música, fa atletisme i juga –malament– a futbol. Es matricula a ciències polítiques a Florència, però no avança gaire perquè un fiscal té la pensada d’encolomar-li un crim. Un delicte comú –tant que li hauria agradat a ell ser un pres polític–. Acaba a la presó i en surt, força temps després, serrant barrots i saltant murs. Amb una ordre de cerca i captura a les espatlles, es dedica a fugir i amagar-se: Roma, Trieste, Zuric, París, el Rosselló, Mallorca i, finalment, Barcelona on es planta i viu. Activista de diversos moviments, treballador en tota mena de feines, “sense papers crònic”, aguanta fins a l’extinció de la pena que un jutjat té la bondat de concedir-li... 30 anys després.

Una ressenya al Serra d'Or

Perpinyà, terra d'acollida

La fidelíssima vila de Perpinyà, a la comarca del Rosellò, va ser l'indret escollit per dur a terme la primera presentació del títol "EPOCA, l'exèrcit a l'ombra" aquest passat dissabte, 3 d'abril. L'indret escollit, el Casal Jaume I de la ciutat, acollí als autors Ferran Dalmau i Pau Juvillà i el prologador del text, el periodista i exiliat polític nord-català Aleix Renyé, en una agradable vetllada carregada de simbolisme, en tant que la Catalunya Nord ha esdevingut històricament terra d'acollida de refugiats i perseguits polítics del sud.

Durant l'acte, els autors apuntaren algunes de les claus del llibre i Aleix Renyé explicà com visqué els anys de clandestinitat, des de la prespectiva que els anys transcorreguts li atorguen.

Primeres esquerdes al mur del silenci informatiu

Sembla ser que després d’una colla de dies insistint i parlant amb periodistes de tota mena sobre la possibilitat de ressenyar el darrer llibre publicat per Edicions el Jonc, escriure’n algun article que en faci referència o entrevistar els seus autors, alguna cosa es comença a moure en el món de la poruga premsa cultural autòctona, malgrat unes poques excepcions, respecte la darrera novetat editorial: una breu ressenya al Presència i l’Accent, una entrada a Vilaweb, el compromís de Sàpiens... No cal dir que aquesta tasca resulta quasi titànica quan es tracta d’un editorial amb uns recursos econòmics i humans migrats, que no viu de la subvenció pública, que no insereix publicitat en els mitjans, que no té una estructura professionalitzada i que per acabar-ho d’adobar, és desacomplexadament independentista i d’esquerres. En tot cas, poc a poc i amb l’ajuda inestimable d’alguns dels nostres subscriptors o simplement de col·laboradors eventuals, l’eco del llibre comença a ressonar més enllà de la premsa alternativa, sempre receptiva i ajuda inestimable. Us oferim doncs uns pocs enllaços en mitjans de comunicació valents on es parla d’EPOCA, l’exèrcit a l’ombra i també alguns blocs. A mesura que d’altres en parlin, els anirem afegint.

Entrevistes: El Punt

Reportatges: Presència

Blocs: Jordi Martí Roger Bujons Jaume Renyer

Noticies: El triangle Vilaweb Llibertat Tribuna Llibertat

EPOCA, l'exèrcit a l'ombra

Titol: EPOCA, l’exèrcit a l’ombra
Autors: Ferran Dalmau i Pau Juvillà
Pròleg: Aleix Renyé
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga, 11
Pàgines: 204
Preu: 14 €
ISBN: 84-933721-8-8
Any d’edició: gener de 2010
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica
amb solapes

Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.

El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.

Amb EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.

Per fi!

Doncs això, que per fi us podem anunciar la propera publicació, amb caràcter immediat, del títol "EPOCA, l'exèrcit a l'ombra" un text elaborat pels lleidatans Ferran Dalmau i Pau Juvillà, que suposa ficar per primer cop en negre sobre blanc, després de dècades d'ostracisme, alguns dels episodis més silenciats de la història contemporània del nostre poble.

Amb aquesta novetat editorial, Edicions el Jonc publica l’únic llibre existent, a dia d’avui, sobre aquesta organització armada catalana, nascuda al voltant del Front Nacional de Catalunya (FNC), que actuà en la dècada dels setanta i que la policia batejà amb el nom d’Exèrcit Popular Català.

El títol, prologat per l’escriptor i periodista nordcatalà Aleix Renyé, exiliat des de fa més de vint anys en territori català sota administració francesa, pretén explicar un dels períodes més controvertits de la nostra història més recent com és el final del franquisme i la seva transformació en monarquia parlamentària i també l’oposició política i armada que l’independentisme català va vertebrar per combatre-les.

Jaume Martínez i Vendrell o la constància militant per l’alliberament nacional

El 26 de novembre passat es compliren 20 anys de la mort de l'històric militant independentista Jaume Martínez Vendrell. Amb motiu d'aquest aniversari, el periòdic l’Accent en publicà aquesta breu ressenya biogràfica, en el seu número 67.

En Jaume Martínez i Vendrell va néixer el 20 d'abril del 1915 a la Colònia Güell, un colònia industrial del Baix Llobregat. Ja de ben jove combina la feina i els estudis amb una incipient militància en la defensa i promoció de la cultura catalana que el porta, per exemple, a la fundació de la biblioteca popular "Joaquim Folguera", o a entrar a militar a l'organització Nosaltres Sols!.

Però la guerra tot ho estronca. Deixa a mitges els estudis que havia començat de perit industrial i, amb 21 anys, es presenta voluntari a l'expedició que pretén sense aconseguir-ho recuperar l'illa per la causa republicana. En tornar, ingressa a l'Escola de Guerra, de la qual en surt amb el grau de tinent d'artilleria, essent destinat al front d'Aragó, la destinació que li tocarà ocupar durant tota la guerra fins que la retirada és fa inevitable. Com milers de persones, abandona Catalunya direcció a França, on l'esperen els camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d'Agde. Però en Martínez i Vendrell no està disposat a acceptar la derrota com a definitiva i, abans de creuar la ratlla, anuncia als seus companys que "passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa".

Amb el propòsit de seguir lluitant per alliberar Catalunya del jou feixista en Martínez i Vendrell comença els contactes amb diferents grups catalanistes a l'exili (Nosaltres Sols, l'Estat Català i la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) per tal de constituir el que en un primer moment anomenaran l'"organització" i que finalment esdevindrà el Front Nacional de Catalunya (FNC). Un dels interlocutors amb qui més ràpid va coincidir va ser amb en Daniel Cardona, militant destacat de Nosaltres Sols. A partir d'aquell moment, la seva funció havia de ser doble: per una banda, treballar conjuntament amb l'Estat francès en tasques d'informació, però, per sobre tot, estructurar l'organització patriòtica d'alliberament nacional.

El desenvolupament de la segona guerra mundial no és gens favorable als interessos dels que volien retornar a Catalunya les llibertats perdudes però això no fa defallir ni al Martínez Vendrell ni als seus companys. Ni tan sols la fi de la guerra i l'oblit de què és objecte la causa republicana fa abandonar els anhels de llibertat dels militants del FNC que adaptaran la seva estratègia que ja no pot ser de manteniment d'un cert enfrontament armat tot esperant el recolzament de les potències de la democràcia europea. Ara, el seu objectiu serà més modest però no menys important: mantenir viva la flama de la catalanitat a través d'accions públiques com ara la instal·lació de senyeres.

A finals dels seixanta, en Josep Maria Batista i Roca li proposa la creació d'una nova organització armada d'alliberament nacional i, al 1974, el Primer Congrés del FNC aprova la represa de la lluita armada. Martínez i Vendrell serà la persona encarregada de treballar en la creació de l’organització que havia de donar resposta al que es veia com una necessitat: l'Exèrcit Popular de Catalunya (EPOCA). De resultes de la seva participació a EPOCA, en Martínez Vendrell viurà els darrers anys de la seva vida o exiliat a Andorra o engarjolat a les presons espanyoles.