Edicions el Jonc

Si te'n vas no tornis

2011-03-05T07:54:00.000-08:00

Titol: Si te’n vas no tornis
Autor: Rolando d’Alessandro
Pròleg: Matthew Tree
Editorial: Edicions el Jonc
Col•lecció: Veles e vents, núm. 6
Pàgines: 237
Preu: 14 €
ISBN: 84-933721-9-4
Any d’edició: febrer de 2011
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes

Si te’n vas no tornis Que la vida és un camí tortuós ple de revolts, caigudes i represes, no n’hi ha cap dubte, i aquest llibre n’és l’exemple més fefaent. Escrit amb voluntat autobiogràfica, Si te’n vas no tornis ens narra el trajecte vital i polític d’un jove militant d’esquerres italià que, acusat injustament d’haver comès un crim comú, es veu obligat a dur la vida d’un nòmada desarrelat i sense papers durant més de 30 anys, recorrent mig Europa a la recerca d’una nova identitat i un futur, tot evitant caure de nou a les mans de l’aparell judicial italià.
Al mateix temps, el llibre és un repàs a través de les experiències viscudes en primera persona d’alguns dels episodis més convulsos de la història recent europea narrats des de la participació de l’autor en alguns dels més actius moviments d’esquerra revolucionària que, d’ençà de la dècada dels 70, sacsejaren la vida política italiana, la francesa i també la catalana, a la recerca d’un món sense explotats ni explotadors.

Rolando d’Alessandro neix a la ufanosa i aristocràtica Toscana, on rep la canònica educació catolicocomunista. Fill d’una nissaga de ferroviaris i mestres, viu al pis de dalt d’una estació fins als 19 anys. Va al Liceo Classico, estudia música, fa atletisme i juga –malament– a futbol. Es matricula a ciències polítiques a Florència, però no avança gaire perquè un fiscal té la pensada d’encolomar-li un crim. Un delicte comú –tant que li hauria agradat a ell ser un pres polític–. Acaba a la presó i en surt, força temps després, serrant barrots i saltant murs. Amb una ordre de cerca i captura a les espatlles, es dedica a fugir i amagar-se: Roma, Trieste, Zuric, París, el Rosselló, Mallorca i, finalment, Barcelona on es planta i viu. Activista de diversos moviments, treballador en tota mena de feines, “sense papers crònic”, aguanta fins a l’extinció de la pena que un jutjat té la bondat de concedir-li... 30 anys després.

Una ressenya al Serra d'Or

2011-02-15T07:12:00.000-08:00

Perpinyà, terra d'acollida

2010-04-07T04:47:00.000-07:00

La fidelíssima vila de Perpinyà, a la comarca del Rosellò, va ser l'indret escollit per dur a terme la primera presentació del títol "EPOCA, l'exèrcit a l'ombra" aquest passat dissabte, 3 d'abril. L'indret escollit, el Casal Jaume I de la ciutat, acollí als autors Ferran Dalmau i Pau Juvillà i el prologador del text, el periodista i exiliat polític nord-català Aleix Renyé, en una agradable vetllada carregada de simbolisme, en tant que la Catalunya Nord ha esdevingut històricament terra d'acollida de refugiats i perseguits polítics del sud.

Durant l'acte, els autors apuntaren algunes de les claus del llibre i Aleix Renyé explicà com visqué els anys de clandestinitat, des de la prespectiva que els anys transcorreguts li atorguen.

Primeres esquerdes al mur del silenci informatiu

2010-02-14T13:48:00.000-08:00

Sembla ser que després d’una colla de dies insistint i parlant amb periodistes de tota mena sobre la possibilitat de ressenyar el darrer llibre publicat per Edicions el Jonc, escriure’n algun article que en faci referència o entrevistar els seus autors, alguna cosa es comença a moure en el món de la poruga premsa cultural autòctona, malgrat unes poques excepcions, respecte la darrera novetat editorial: una breu ressenya al Presència i l’Accent, una entrada a Vilaweb, el compromís de Sàpiens... No cal dir que aquesta tasca resulta quasi titànica quan es tracta d’un editorial amb uns recursos econòmics i humans migrats, que no viu de la subvenció pública, que no insereix publicitat en els mitjans, que no té una estructura professionalitzada i que per acabar-ho d’adobar, és desacomplexadament independentista i d’esquerres. En tot cas, poc a poc i amb l’ajuda inestimable d’alguns dels nostres subscriptors o simplement de col·laboradors eventuals, l’eco del llibre comença a ressonar més enllà de la premsa alternativa, sempre receptiva i ajuda inestimable. Us oferim doncs uns pocs enllaços en mitjans de comunicació valents on es parla d’EPOCA, l’exèrcit a l’ombra i també alguns blocs. A mesura que d’altres en parlin, els anirem afegint.

Entrevistes: El Punt

Reportatges: Presència

Blocs: Jordi Martí Roger Bujons Jaume Renyer

Noticies: El triangle Vilaweb Llibertat Tribuna Llibertat

EPOCA, l'exèrcit a l'ombra

2010-01-12T07:54:00.001-08:00

Titol: EPOCA, l’exèrcit a l’ombra
Autors: Ferran Dalmau i Pau Juvillà
Pròleg: Aleix Renyé
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga, 11
Pàgines: 204
Preu: 14 €
ISBN: 84-933721-8-8
Any d’edició: gener de 2010
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica
amb solapes

Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.

El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.

Amb EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.

Per fi!

2009-12-29T08:16:00.000-08:00

Doncs això, que per fi us podem anunciar la propera publicació, amb caràcter immediat, del títol "EPOCA, l'exèrcit a l'ombra" un text elaborat pels lleidatans Ferran Dalmau i Pau Juvillà, que suposa ficar per primer cop en negre sobre blanc, després de dècades d'ostracisme, alguns dels episodis més silenciats de la història contemporània del nostre poble.

Amb aquesta novetat editorial, Edicions el Jonc publica l’únic llibre existent, a dia d’avui, sobre aquesta organització armada catalana, nascuda al voltant del Front Nacional de Catalunya (FNC), que actuà en la dècada dels setanta i que la policia batejà amb el nom d’Exèrcit Popular Català.

El títol, prologat per l’escriptor i periodista nordcatalà Aleix Renyé, exiliat des de fa més de vint anys en territori català sota administració francesa, pretén explicar un dels períodes més controvertits de la nostra història més recent com és el final del franquisme i la seva transformació en monarquia parlamentària i també l’oposició política i armada que l’independentisme català va vertebrar per combatre-les.

Jaume Martínez i Vendrell o la constància militant per l’alliberament nacional

2009-12-19T03:58:00.000-08:00

El 26 de novembre passat es compliren 20 anys de la mort de l'històric militant independentista Jaume Martínez Vendrell. Amb motiu d'aquest aniversari, el periòdic l’Accent en publicà aquesta breu ressenya biogràfica, en el seu número 67.

En Jaume Martínez i Vendrell va néixer el 20 d'abril del 1915 a la Colònia Güell, un colònia industrial del Baix Llobregat. Ja de ben jove combina la feina i els estudis amb una incipient militància en la defensa i promoció de la cultura catalana que el porta, per exemple, a la fundació de la biblioteca popular "Joaquim Folguera", o a entrar a militar a l'organització Nosaltres Sols!.

Però la guerra tot ho estronca. Deixa a mitges els estudis que havia començat de perit industrial i, amb 21 anys, es presenta voluntari a l'expedició que pretén sense aconseguir-ho recuperar l'illa per la causa republicana. En tornar, ingressa a l'Escola de Guerra, de la qual en surt amb el grau de tinent d'artilleria, essent destinat al front d'Aragó, la destinació que li tocarà ocupar durant tota la guerra fins que la retirada és fa inevitable. Com milers de persones, abandona Catalunya direcció a França, on l'esperen els camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d'Agde. Però en Martínez i Vendrell no està disposat a acceptar la derrota com a definitiva i, abans de creuar la ratlla, anuncia als seus companys que "passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa".

Amb el propòsit de seguir lluitant per alliberar Catalunya del jou feixista en Martínez i Vendrell comença els contactes amb diferents grups catalanistes a l'exili (Nosaltres Sols, l'Estat Català i la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) per tal de constituir el que en un primer moment anomenaran l'"organització" i que finalment esdevindrà el Front Nacional de Catalunya (FNC). Un dels interlocutors amb qui més ràpid va coincidir va ser amb en Daniel Cardona, militant destacat de Nosaltres Sols. A partir d'aquell moment, la seva funció havia de ser doble: per una banda, treballar conjuntament amb l'Estat francès en tasques d'informació, però, per sobre tot, estructurar l'organització patriòtica d'alliberament nacional.

El desenvolupament de la segona guerra mundial no és gens favorable als interessos dels que volien retornar a Catalunya les llibertats perdudes però això no fa defallir ni al Martínez Vendrell ni als seus companys. Ni tan sols la fi de la guerra i l'oblit de què és objecte la causa republicana fa abandonar els anhels de llibertat dels militants del FNC que adaptaran la seva estratègia que ja no pot ser de manteniment d'un cert enfrontament armat tot esperant el recolzament de les potències de la democràcia europea. Ara, el seu objectiu serà més modest però no menys important: mantenir viva la flama de la catalanitat a través d'accions públiques com ara la instal·lació de senyeres.

A finals dels seixanta, en Josep Maria Batista i Roca li proposa la creació d'una nova organització armada d'alliberament nacional i, al 1974, el Primer Congrés del FNC aprova la represa de la lluita armada. Martínez i Vendrell serà la persona encarregada de treballar en la creació de l’organització que havia de donar resposta al que es veia com una necessitat: l'Exèrcit Popular de Catalunya (EPOCA). De resultes de la seva participació a EPOCA, en Martínez Vendrell viurà els darrers anys de la seva vida o exiliat a Andorra o engarjolat a les presons espanyoles.

Un bon amic d'Edicions el Jonc

2009-09-23T04:44:00.000-07:00

En Roger Palà, un bon amic d'Edicions el Jonc, ens ha fet una breu entrevista per a "La Directa", el diari en que col·labora. Ens restava donar-li les gràcies pel cop de mà i per l'interès desinteressat, valgui la redundància, en divulgar l'editorial i els seus títols. Ho fem ara, i de pas, reproduïm el text

L'exemple de la mata de jonc

L’any 1999, un grup de joves emprenedors va decidir tirar endavant un projecte a priori utòpic: una editorial independentista i d’esquerres que donés sortida a productes que no tenien cabuda en les grans empreses del sector del llibre. Van optar per prendre el nom de la cita de Ramon Muntaner sobre la mata de jonc, deixant clar que el seu espai cultural i polític eren els Països Catalans. I van debutar amb tota una declaració de principis: Parla Terra Lliure, un recull de documents de tota la història de l’organtizació armada catalana. Deu anys després, Edicions El Jonc segueix al peu del canó amb la seva tasca militant, superant les problemàtiques del dia a dia i mirant d’assolir l’anhelada professionalització del projecte. Per celebrar la dècada d’existència, l’editorial radicada a Lleida ha decidit reeditar Parla Terra Lliure, “buc insígnia de la casa”, avui completament exhaurit i del qual se n’han fet ja tres edicions..

Podeu continuar la lectura del text prement aquí

Ja anem per la tercera edició!

2009-09-06T12:47:00.000-07:00

Títol: Parla Terra Lliure. Els documents de l'organització armada catalana
Pròleg: Carles Sastre i Benlliure
Pàgines: 277
Preu: 12,00 €
ISBN: 84-930587-3-4
Any d'edició (3a edició): 2009
Mides: 13,5 x 20,5 cm.
Enquadernació: rústica amb solapes

Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans.

Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica".

Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent.

Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments d'aquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.

Una bona portada és la millor carta de presentació

2009-06-26T09:41:00.000-07:00

Totes les etapes del procés d'edició d'un llibre són importants i de totes en depèn el resultat final. N'hi ha una però, que resulta, pel seu component visual, extremadament important i cal filar-hi prim, el disseny de la portada. Qui no ha comprat mai un llibre gràcies a una portada impactant o cridanera?

Doncs, bé, per a dur a terme aquesta tasca és indispensable no tan sols comptar amb un dissenyador que manegi bé el programari, si no que es requereixen també els serveis d'un creador que sàpiga entendre el contingut del llibre i plasmar-ho en un esborrany. I fruit del treball d'aquest, solen sorgir un seguit de materials inèdits que acabaran guardats en la memòria d'algun ordinador i que no acostumen a veure la llum. I per mostra un botó: cap dels dos dissenys que us presentem, han estat els escollits per il·lustrar la la tercera edició del "Parla Terra Lliure. Els documents de l'organització armada catalana", que aviat tindreu a la vostra disposició.

Les ressenyes, tot un gènere literari

2009-05-06T03:30:00.000-07:00

Les ressenyes literàries podrien constituir tot un gènere literari per elles mateixes, i és per això que ens en servirem. En aquesta entrada, us anirem enllaçant amb aquelles que van apareixent en diversos mitjans de comunicació, en les que es parla del darrer llibre que Edicions el Jonc ha editat, "El socialisme del segle XXI". No cal dir que als seus autors els hi agraïm profundament l’esforç fet i l’ajuda prestada en la socialització de l’editorial i els seus títols. Bona lectura!

Josep Manel Busqueta, al periòdic La Directa:

L’editorial El Jonc acaba de publicar en català “El Socialisme del Segle XXI”, l’obra més destacada del pensador alemany Heinz Dieterich. El llibre conté un pròleg signat pel militar veneçolà Raúl Isaías Baduel. Tots dos personatges s’han caracteritzat per ser força controvertits. En el cas del militar ha passat de ser un dels grans defensors del procés bolivarià a convertir-se en un opositor. Pel que fa a Dieterich, cal recordar que es pronuncià negativament al projecte de reforma constitucional en la que es pretenia aprofundir en el caràcter socialista del procés.

En aquesta obra Dieterich aporta el seu plantejament del que ha de ser l’alternativa al capitalisme. En aquest sentit es planteja essencialment que la nova institucionalitat postcapitalista pròpia del Socialisme del Segle XXI ha de consistir en: a) l’economia intensiva basada en el valor treball i l’intercanvi d’equivalents b) la construcció d’un nou Estat y c) la democràcia entesa com a propietat d’un sistema social que és mesurable tenint en compte tres magnituds: la formal, la social y la participativa.

En un moment com l’actual, marcat per la profunditat de la crisi econòmica, esdevé essencial pels diferents moviments socials i polítics transformadors poder comptar amb elements que permetin aprofundir en el debat de la recerca d’alternatives al capitalisme. En aquest sentit, la gran virtut de l’obra de Dieterich és el seu potencial com a element de reflexió i debat. Dic això perquè penso que el plantejament que fa l’autor té força punts controvertits, que sense cap mena de dubte, serviran per animar, afinar i en definitiva enriquir la perspectiva crítica i analítica dels que s’animin a la lectura i el debat. Només la forma com titula el llibre ja es força provocadora. Dieterich, emprant en el títol l’article definit “el”, sembla que ens vol dir que la seva és l’única i genuïna proposta de Socialisme del Segle XXI.

Pel que fa a algunes de les idees de l’autor, resulta bastant qüestionable que l’autor pretengui la transformació de capitalisme sense afectar un dels seus pilars fonamentals, la propietat privada. També em sembla molt controvertida la seva idea d’aliances amb la burgesia local de cara a construir el projecte emancipador tal i com defensa en la idea del Bloc Regional de Poder. A nivell del procés cap el socialisme sorprèn el bandejament absolut que fa dels factors subjectius i també dels processos revolucionaris per abraçar una idea totalment determinista del trànsit cap al socialisme. Idea que explicita amb frases com “el genoma de la historia està programat pel regne de la llibertat”. El plantejament de Dieterich obvia completament el conflicte social i fa del plantejament del socialisme un exercici “ de punta de coixí”. Per finalitzat aquest repàs de temes controvertits cal mencionar que l’idea de socialisme que defensa Dieterich en el llibre està basada en el supòsit de “ a cadascú segons el seu treball” i en aquest sentit, com a llindar de lo desitjable per la societat del futur, em sembla un criteri absolutament superat pel plantejament distributiu de Marx en la critica del programa de Gotha on planteja allò de “ de cadascú segons les seves possibilitats a cadascú segons les seves necessitats”. La llista d’elements, com a mínim discutibles continua, però penso que els anteriors ja són una bona mostra per garantir que l’obra segurament no deixarà indiferent a ningú.

Podeu consultar també:
- Albert Botran a El Punt

Se'n cou la tercera edició

2009-04-21T04:34:00.000-07:00

Ja fa 10 anys, l'any 1999, coincidint amb el naixement d’Edicions el Jonc, sortia publicat el que seria el nostre primer títol, “Parla Terra Lliure. Els documents de l’organització armada catalana”. Es tractava de tota una declaració de principis de la pròpia editorial, en el sentit de donar veu a aquells i aquelles qui durant els anys de plom de la política catalana havien combatut armes en ma, per la llibertat i la justícia als Països Catalans. Hi ho fèiem amb la voluntat de deixar testimoni escrit de l’opinió dels militants d’aquesta organització i poder entendre al mateix temps, el seu paper central de cara a la configuració de l’independentisme modern que va néixer al seu voltant i del qual, Terra Lliure en fou el pal de paller. El llibre, amb el pas dels anys, s’ha acabat convertint en un dels bucs insígnia de l’editorial i també un dels més sol•licitats pel públic i pels subscriptors/es, fins al límit d’haver exhaurit ja dues edicions. És per això que 10 anys després de la seva aparició en les llibreries, ens disposem a editar de nou la que ja és la tercera edició del títol, tot i esperant que en un breu termini de temps, estigui a la vostra disposició

El socialisme del segle XXI segons Heinz Dieterich

2009-04-05T11:50:00.000-07:00

Titol: El socialisme del segle XXI
Autor: Heinz Dieterich Steffan
Pròleg: Raúl Isaías Baduel
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Veles e vents, núm. 6
Pàgines: 243
Preu: 13 €
ISBN: 84-933721-7-X
Any d’edició: gener de 2009
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb
Solapes

El Socialisme del Segle XXI inicia el procés d'actualització del pensament d'esquerres per adaptar-lo al paradigma del nou segle. A partir d'un posicionament crític amb les experiències i teories emancipadores –sobretot del socialisme realment existent-, l'obra realitza un repàs dels avanços i errors comesos per l'esquerra històrica i va desestimant i entrelligant, segons el cas, les propostes propugnades per diferents corrents de pensament fins donar a llum una primera aproximació a les exigències econòmiques, polítiques i ètiques que ha de garantir el projecte de l'esquerra mundial contemporània. La conclusió d'aquesta revisió serà l'inici d'un procés en el que es tracen els eixos irrenunciables que han de possibilitar el canvi social mundial, on la participació i el valor de canvi igualitari no seran sinó, el punt de partida necessari.

Heinz Dieterich i Steffan, doctor en Ciències socials i econòmiques per la Universitat de Bremen a la RFA i Doctor Honoris Causa a Perú i Salvador i “Medalla al merito sobresaliente en sociologia, per la Universitat de L'Havana és professor titular de la Universidad Autónoma Metropolitana de Mèxic D.F; membre del Sistema Nacional de Investigadores de Mèxic, fundador de la revista América la Patria Grande i president del Foro por la Emancipación e identidad de América Latina. Ha escrit més d’una trentena de llibres entre els que destaquen Cuba después de Fidel, ¿Podrá sobrevivir la revolución?, La integración militar del Bloque Regional de Poder Latinoamericano, La cuarta vía al poder, Los vencedores, Nueva guía para la investigación científica i Las Guerras del Capital.De Sarajevo a Irán, entre d’altres.

Escola de rebel·lia de Salvador Seguí

2009-04-05T11:38:00.000-07:00

Títol: Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista
Autor: Salvador Seguí
Pròleg: Emili Cortavitarte
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga
Pàgines: 128
Preu: 13€
ISBN: 84-933721-5-3
Any d’edició: 2007
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat amb poca mena de dubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrer català del primer terç del segle XX i, alhora, la seva imatge ha quedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la lluita de la classe treballadora per la seva emancipació. Tot i així, però, l’obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part d’historiadors i estudiosos com d’editorials.

Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció “La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació General del treball de Catalunya el 1918, al congrés de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.